L'Estació Espacial podria aconseguir la "Laser Cannon" per destruir Deixalles Orbitals

L'Estació Espacial Internacional podria algun dia estar armat amb un làser per enderrocar les deixalles en òrbita, diuen els investigadors.

Aquest concepte podria conduir a un satèl·lit làser que pogués disparar-se per desfer-se d' un gran percentatge de les escombraries espacials que orbita la Terra, han afegit els científics.

Investigadors de la NASA suggereixen que prop de 3.000 tones de deixalles espacials resideixen a l'òrbita baixa de la Terra, inclosos els satèl·lits abandonats, cossos de coets i les parts i petits trossos de runa produïts per col·lisions amb objectes més grans. Impactes de peces d'escombraries que són només la mida dels cargols encara poden infligir danys catastròfics en els satèl·lits, ja que aquests projectils poden viatjar a velocitats de l'ordre de 22,370 mph (36.000 kmh).

Feu clic aquí per veure la notícia

Presentació, Els Forats Negres

En aquesta presentació us expliquem de manera senzilla què són els forats negres, quins tipus hi ha, on els podem trobar i més informació.

Forats negres

La vida a Mart: les roques riques en ferro podrien ser la clau

Els primers forats perforats per rover Curiosity de Mart de la NASA van revelar quantitats significatives d'hematita , un mineral d'òxid de ferro. Credit: NASA/JPL-Caltech/MSSS

Un estudi de les aigües termals de Yellowstone ha revelat noves pistes sobre com els materials orgànics van poder aconseguir conservarse en ambients similars al planeta vermell, millorant les nostres possibilitats de trobar possibles signes de vida.

La majoria dels estudis s'han centrat en la conservació del material orgànic en roques riques en sílice, la font primària de petits fòssils a la Terra que només es poden veure amb un microscopi. No obstant això, alguns investigadors han començat a mirar com les roques riques en ferro també estan subjectes a possibles senyals de vida . El seu estudi d'aigües termals de Yellowstone va trobar que el ferro podría, ja sigui conservar o reaccionar amb la matèria orgànica d'una manera que ajuda a formar un registre fòssil. Aquestes troballes contradiuen suposicions prèvies que les roques riques en ferro podrien destruir la matèria orgànica a través de la reacció química coneguda com oxidació.

Feu clic aquí per veure la notícia 

Felicitats Hubble!

Avui és el 25 aniversari del telescopi espacial Hubble, i editors de National Geographic recullen algunes de les vistes més impressionants celestes que ens va portar!

Podeu veure les imatges aquí.

Número de supercivilitzacions: zero

La primera exploració de 100.000 galàxies no revela signes d'intel·ligències molt avançades

El físic Enrico Fermi, després de fer un ràpid càlcul mental sobre l'enormitat del cosmos i la velocitat de l'avanç tecnològic, va afirmar que ja hauríem de conèixer les civilitzacions avançades. Per això va començar un projecte que consistia en la primera exploració sistemàtica de 100.000 galàxies a la recerca de les petjades que es podria esperar d'una supercivilizació extraterrestre. El resultat ha estat el següent: zero.

Els resultats negatius són el malson de qualsevol científic -en general ni tan sols es publiquen, però la veritat és que són vitals en el desenvolupament de moltes investigacions: si els experiments estan ben fets, indiquen que la teva hipòtesi està errant el tir o que el teu mètode de detecció és inadequat. Si en el nou estudi no apareix cap supercivilizació, el primer que cal preguntar-se és: què entenen els investigadors per una supercivilizació?

"La idea", explica el director de l'experiment, l'astrofísic Jason Wright, de la universitat estatal de Pennsilvània (Penn State), "és que, si una galàxia sencera hauria estat colonitzada per una civilització avançada, l'energia produïda per les seves tecnologies seria detectable en l'espectre infraroig mitjà". Aquesta és la freqüència que delata la inevitable dissipació de calor que produeix tota tecnologia.

Imposar a una supercivilizació el tipus de radiació que ha d'emetre la seva tecnologia sembla pretensiós en grau màxim, però la hipòtesi es basa en arguments físics respectables. Segons una classificació inventada fa mig segle per l'astrònom rus Nikolai Kardashev, i no impopular entre els seus col·legues, les civilitzacions haurien d'evolucionar en una escala d'un a tres: Les de tipus 1 usen l'energia del seu planeta; les de tipus 2 utilitzen la de la seva estrella; i les de tipus 3 aprofiten la de totes les estrelles de la seva galàxia. En el fons, el grau d'evolució d'una espècie intel·ligent, com el d'una comunitat de veïns, es mesura pel seu aprofitament de l'energia solar.

Entre les 100.000 galàxies examinades pel telescopi espacial Wise, els investigadors han trobat unes 50 que, en efecte, emeten més radiació infraroja del que és habitual. Però no són prou: totes elles poden interpretar-se en termes de processos astrofísics naturals, com la formació d'estrelles. Res realment prometedor. O en paraules de Wright: "Cap d'aquestes 100.000 galàxies està àmpliament poblada per una civilització extraterrestre que utilitzi la major part de l'energia estel·lar de la seva galàxia".

Feu clic aquí per veure la notícia 

"Curiosity" troba indicis d'aigua salada líquida a Mart a la nit

L’ultim estudi internacional liderat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que ha sigut publicat en l'últim número de la revista 'Nature Geoscience', ens explica que Als cinc primers centímetres de terra del cràter Gale, a Mart, les condicions ambientals permeten l'existència d'aigua líquida salada (salmorra) durant la nit. De dia, amb l'augment de la temperatura, les salmorres s'assequen, però al vespre les sals presents al sòl (perclorats) tornen a absorbir el vapor d'aigua de l'atmosfera.

El cràter Gale, situat a l'equador de Mart, és la zona més calenta i seca del planeta vermell. Per això, els autors d'aquest estudi creuen que si s'ha trobat salmorra en una zona on les temperatures afavoreixen la sequedat, també podria existir a la resta de la superfície. 

L'estació meteorològica REMS, dissenyada a Espanya per investigadors del CSIC, s'encarrega de monitoritzar les condicions ambientals sobre la superfície de Mart. 

La troballa de salmorra ha sigut possible gràcies a l'instrument REMS (Rover Environmental Monitoring Station) integrat a 'Curiosity'. Els objectius de la missió inclouen verificar el potencial biològic de la zona explorada; investigar els processos planetaris que es produeixien a la seva superfície i que influeixen en l'habitabilitat del planeta; i caracteritzar els nivells de radiació que arriben a la superfície de Mart i al cicle de l'aigua.

Per veure la notícia feu clic aquí

La pesca d'escombraries espacials: Noves xarxes capturen antics satèl·lits

Els científics esperen treure maquinari antic des de l'òrbita al voltant de la Terra anant de "pesca" a un lloc diferent de qualsevol altre: en lloc de revestiment de riberes amb canyes de pescar a la mà, els científics estan en caiguda lliure per l'aire, disparant xarxes en un satèl·lit model en miniatura. 

El viatge va tenir lloc a bord d'un avió que vola en una forma parabòlica, fent que els passatgers experimentin breus períodes d'ingravidesa. El vol estava destinat a provar la capacitat d'una xarxa (no molt diferent d'una xarxa de pesca tradicional) per capturar i eliminar satèl·lits morts, parts de coets i altres deixalles humanes que suren a l'espai.

Xarxes de projectil disparades per un canó d'aire seran utilitzades per l'Agència Espacial Europea per capturar i eliminar les escombraries espacials. Dos científics de l'ESA proven les xarxes dins d'un avió volant en arcs parabòlics per crear breus períodes d'ingravidesa. Credit: ESA

Basat en l'èxit de les proves, els funcionaris de l'Agència Espacial Europea (ESA) prendran les xarxes "de pesca" a l'espai el 2021 com a part de la missió e.Deorbit per eliminar les escombraries espacials, la qual cosa suposa una seriosa amenaça per a diverses naus espacials i missions.

Feu clic aquí per veure la notícia

La Terra va xocar amb un planeta bessó per a crear la Lluna

Tenim una idea de com es van formar Mart, la Terra, Venus i Mercuri. Però la gran pregunta és, com es va formar la Lluna?

La teoria del gran impacte diu que el nostre planeta va xocar amb un altre de la grandària de Mart, conegut com Theia. Va ser un cataclisme tan violent que el nostre planeta va desaparèixer durant unes hores. Una petita part va sortir disparat i es va barrejar amb les restes de Theia, convertits en roca fosa després del cop. El resultat va ser la Lluna.

El probema és que es diu que només l'1% dels planetes que xocaven eren entre planetes molt semblants. I la Lluna, després de les investigacions i les mostres obtingudes per les missions Apol•lo demostren que té una composició molt homogènia.

El recent treball publicat a Nature explica que aquests xocs entre bessons eren molt més probables. Els resultats de l'anàlisi afirmen que entre el 20% i el 40% dels cossos que van xocar contra la Terra eren pràcticament iguals químicament. En altres paraules, "és bastant probable" que la Terra xoqués amb un planeta bessó i que això expliqui l'origen de la Lluna, diu Alessandra Mastrobuono, astrofísica del Institut de Tecnologia d’Israel y coautora del estudi.

Reconstrucció del xoc entre la Terra i un altre planeta amb una composició molt similar / Hagai Perets

Cliqueu aquí per veure la notícia completa