viernes, 20 de marzo de 2015

L'eclipsi del 20 de març en fotografies

The total solar eclipse at Svalbard, Norway


A partial solar eclipse is visible over Strasbourg, eastern France


A partial solar eclipse of the sun is visible in Rabat, Morocco

The total solar eclipse seen from Svalbard, Norway

People view the total solar eclipse in Svalbard, Norway

People watch as a solar eclipse begins over the Eden Project near St Austell in Cornwall

A partial solar eclipse is seen from near Bridgwater, in south western England

This view of the total solar eclipse of March 20, 2015 was captured from space by the European Space Agency's Proba-2 satellite, which was expected to see the eclipse twice as it orbited Earth.


The total solar eclipse of 2015 is captured in this spectacular view webcast live by NRK News on March 20 from Norway's Svalbard archipelago in the Arctic Ocean.


















Vosaltres també voleu gaudir de l'eclipsi?


Malgrat que els núvols no ens ha permès veure ben bé l'eclipsi, tenim tot un registre d'imatges i vídeos per vosaltres per poder-ho fer ara. També us adjuntem un enllaç del 3-24 i les notícies del temps de TV3. Esperem que ho gaudiu ara!



I aquí podeu trobar un vídeo de tot l'eclipsi sencer:




domingo, 15 de marzo de 2015

La NASA confirma l'existència d'un planeta amb quatre sols

El sistema 30 Arietis, descobert al 2009, es creia un sistema triple. Recents observacions han demostrat que l'envolten quatre estrelles.

La quarta estrella “mare” d'un exoplaneta | Foto : Karen Teramura, UH Ifa

Si existís vida al planeta del sistema 30 Arietis (30 Ari), els seus habitants podrien gaudir d'un ocàs quàdruple. Fins ara es pensava que l'enorme cos gasós, que té 10 vegades la massa de Júpiter, estava envoltat per tres sols. Científics de la NASA han descobert recentment un quart astre.

30 Ari va ser observat per primera vegada al 2009 i es localitza en la constel·lació d'Àries, a 136 anys llum de la Terra. Està format al la seva vegada per dos conjunts dobles: 30 Ari A es composa de dos petits astres que giren un al voltant de l'altre i 30 Ari B, d'un planeta i un altre parell d'estrelles. Una d'aquestes últimes constitueix el nou descobriment dels investigadors de l'Observatori Palomar de Sant Diego.

Es tracta del segon sistema quàdruple conegut. El primer, KIC 4862625, va ser trobat en 2013 per un grup de científics aficionats que analitzaven les dades públiques de la missió Kepler de la NASA. La nova troballa suggereix que aquest tipus d'agrupació és més freqüent en l'univers del que es pensava.

L'objectiu dels experts responsables del descobriment és comprendre l'efecte que produeixen diverses estrelles mare en els planetes joves. Sostenen que les brillants companyes de viatge podrien influir en les òrbites dels cossos a causa de l'atracció per gravetat.

Esperant l'eclipsi solar del 20 de març

A Espanya, el disc solar arribarà a ocultar més del 50% i el millor lloc per gaudir de l'espectacle serà Galícia


Eclipsi total l'11 de gener de 2011

Divendres que ve, 20 de març, al matí serà una mica més fosc del que és habitual. A les 9.04 hora peninsular espanyola, la vora de la Lluna començarà a endinsar-se en el disc solar provocant el començament d'un vistós eclipsi solar. El màxim arribarà una hora més tard i anirà llanguint fins a la seva fi a les 11.18 hores. Només es veurà de manera total a les illes Fèroe, a l'Atlàntic septentrional, i en les Svalbard, a l'oceà Àrtic. Les zones més boreals, com Irlanda, Escòcia i Noruega, també tindran molt bones ocultacions i des de l'Europa Continental i el Regne Unit, el fenomen només podrà observar parcialment. A Espanya, el disc solar arribarà a amagar més del 50%, sent Galícia la comunitat més afortunada per a l'observació .

A Espanya, l'eclipsi arribarà una magnitud màxima de 0,80 en l'extrem nord-oest de la península, 0,63 a Melilla i 0,55 a les Illes Canàries





Un eclipsi solar:


Més informació sobre els eclipsis solars: 



¿Per què la Lluna s'està allunyant de la Terra?



Avui, el satèl•lit de la Terra està 18 vegades més lluny que quan es va formar, fa 4.500 milions d'anys.



Sense la Lluna, el nostre planeta seria impossible de conèixer. Els mars amb prou feines tindrien marees, els dies tindrien una altra durada i nosaltres podríem no estar aquí, segons assenyalen alguns científics que consideren que la Lluna va ser crítica per a l'inici de la vida al nostre planeta.

Però com ens afecta el seu allunyament i a quin ritme succeeix?

La Lluna, segons explica la investigadora Margaret Ebunoluwa Aderin-Pocock, del departament de Ciència i Tecnologia del University College de Londres, s'està distanciant de la Terra a raó de 3,78 centímetres per any, informa BBC Món.
I gràcies als allunatges del programa Apol•lo de la NASA que van tenir lloc entre 1969 i 1972 podem mesurar aquesta distància amb una precisió sorprenent. En tres de les missions, els astronautes van deixar en el satèl•lit unitats retrorreflectants repletes de petits miralls.
Des d'aquest moment, els astrònoms han estat llançant rajos làser cap a elles pera portar un registre exacte d'en quant s'està allunyant. "Enviem prop de 100 quatretrilions de fotons amb cada pols làser. Si tenim sort, per cada pols que enviem torna (a la Terra) un fotó", explica Russet McMilllan, científica de l'observatori astronòmic Apatxe Point Observatory (APO, per les seves sigles en anglès) situat en la Serra del Sagrament, en Nou Mèxic, Estats Units.

Per què?

Aquest allunyament es deu al fet que la fricció entre la superfície de la Terra i l'enorme massa d'aigua que està sobre ella fa que, amb el temps, la Terra giri una mica més lentament sobre el seu eix. Per cada acció hi ha una reacció igual i contrària. Aquesta és la tercera llei de Newton. La Terra i la Lluna estan unides per una sort d'abraçada gravitacional. Llavors, a mesura que el moviment de la Terra es ralenteix, s'accelera el de la Lluna. I, quan alguna cosa que està en òrbita s'accelera, aquesta acceleració ho empeny cap a fora.



Efectes

El que la Lluna s'allunyi afecta al nostre planeta de diverses maneres. Per començar, a mesura que la Terra gira més lentament, els dies es tornen més llargs. Ja estan tornant-se més llargs a raó de dos mil•lisegons cada cent anys. D'altra banda, els hiverns seran molt més freds i els estius molt més càlids. Això pot tenir un efecte devastador sobre la Terra ja que els animals tendeixen a adaptar-se a un tipus de clima però no a extrems. I si la força de gravetat de la Lluna es torna més lleu, les marees a la Terra ja no seran tan marcades. Però, fins i tot sense la Lluna, existirien les marees, encara que lleus, per l'efecte del Sol.

No obstant això, cap d'aquestes conseqüències hauria de preocupar-nos: els canvis són massa subtils perquè puguem ser testimonis d'ells. La Lluna mai s'escaparà de la Terra. Fins i tot, si la Terra continués ralentint-se, girarà a la mateixa velocitat a la qual orbita la Lluna. En aquest moment, la Terra i la Lluna arribaran a un equilibri i la Lluna deixaria d'allunyar-se.

Però, molt abans que això ocorri, el Sol s'expandirà fins a convertir-se en un gegant vermell i s'empassaria en el procés a la Terra i el seu satèl•lit. Dit això, no fa mancada preocupar-nos, encara falten prop de cinc mil milions d'anys per a aquesta eventualitat.

viernes, 13 de marzo de 2015

Forats de cuc, viatjar més ràpid que la llum (documental)




Aquest vídeo és un fragment d’un capítol de la sèrie “Trough the Wormhole” dirigida per Kurt Sayenga en el qual s’explica detalladament les característiques de les lleis que regulen l’univers, de la velocitat de la llum i dels forats de cuc.

El físic Sean Carroll ens explica com es mouen els objectes al nostre univers i les peculiaritats de la llum i de la seva forma de desplaçar-se.  També ens expliquen en model teòric dels forats de cuc i “l’ingredient” essencial per la seva formació, la energia negativa, la qual el físic Steve K. Lamoreaux ha passat els darrers 10 anys investigant i asegura qua va arribar a crear-la al seu laboratori.

Finalment el físic Miguel Alcubierre ens dona una breu idea les peculiaritats de la seva teoria de la deformació i dels forats de cuc.



La NASA llença quatre naus espacials per resoldre el misteri magnètic

Ahir, dijous 12 de març la NASA va llençar a l’espai quatre naus espacials idèntiques en una missió de mil milions de dòlars per estudiar el “give-and-take” de la Terra i els camps magnètics del Sol .

El coet Atles no tripulat - i nau de la NASA  “Magnetospheric Multiscale spacecraft” - es va disparar en un cel clare ja entrada la nit, just a temps. En dues hores, els quatre observatoris estaven volant lliurement per l’espai.


El quartet d'observatoris està sent col·locat en una òrbita allargada que s'estén desenes de milers de quilòmetres a la magnetosfera - gairebé a meitat de camí a la Lluna en un punt. Ells volaran en formació de piràmide, entre 6 milles i 250 milles de distància, per proporcionar vistes en 3-D de la reconnexió magnètica en la més petita de les escales.

El coet Alliance Atles V amb Magnetospheric Multiscale spacecraft (MMS) de la NASA és llençat a bord des del Cape Canaveral Air Force Station Space Launch Complex 41, dijous, 12 de març de 2015. ( FOTO / NASA )





jueves, 12 de marzo de 2015

Tornen els membres de l'Expedició 42 a la Terra!


Tres tripulants van tornar a la Terra el dimecres després d'una missió de 167 dies a l'Estació Espacial Internacional que va incloure centenars d'experiments científics i diverses caminades espacials per preparar el laboratori orbital per arribades futures.

Expedició 42: comandant Barry Wilmore de la NASA , a l'esquerra , i els enginyers de vol russos Alexander Samokutyaev i Elena Serova va aterrar a Kazakhstan a aproximadament 22:07 EDT .

Soyuz va portar de tornada a la Terra als cosmonautes Elena Serova i Alexander Samokutyaev , de l'Agència Espacial Federal Russa ( Roscosmos ) , i l'astronauta de la NASA , Barry Wilmore.
" La tripulació # Exp42 , ara de tornada a la Terra , va registrar gairebé 71 milions de milles durant la seva missió de 167 dies a l'Estació Espacil Internacional" , va escriure la NASA mentre aterrava la càpsula Soyuz .
La ISS és un centre d'investigació espacial , que orbita el planeta Terra des de 1998 , producte de la cooperació de cinc agències espacials , en la qual roten cada semestre tripulants de diversos països .
La ISS fer un gir complet al voltant de la Terra casa 92 minuts .



Comandant Barry Wilmore ha passat 178 dies a l'espai . ( Foto : NASA )

En el moment en el Soyuz va aterrar " ЕСТЬ ПОСАДКА ! " ( "Han aterrat ! " ) Va ser publicat a la pantalla central del Centre Rus de Control de Missió de l'Agència Espacial Federal en Korolev , Rússia . ( Foto : NASA )





Per veure més informació sobre l'Expedició podeu consultar la pàgina web de la NASA: http://www.nasa.gov/ i si voleu seguir totes les seves notícies de primera mà podeu seguir-los a twitter, instagram o facebook:
  • Instagram: https://instagram.com/nasa/
  • Facebook: https://www.facebook.com/NASA
  • Twitter: @NASA


domingo, 8 de marzo de 2015

Mart va tenir un oceà major que l'Àrtic fa 4.300 milions d'anys

Un estudi de la NASA ha revelat que el Planeta Vermell va albergar un oceà primitiu que ocupava el 19% de la seva superfície. El 87% dels 20 trilions de litres d'aigua marciana han acabat a l'espai.
Després d'haver analitzat la consistència de les glaceres i les dades de l'atmosfera de Mart els científics de la NASA conclouen que el Planeta Vermell va tenir fa 4.300 milions d'anys un oceà amb un volum d'aigua major que el de l'Àrtic.

"El nostre estudi estima el volum d'aigua que va tenir Mart en la seva superfície i el que es va evaporar després a l'espai", afirma el científic de la NASA, Gerónimo Villanueva.



L'estudi es basa en les dades proporcionades per tres telescopis, capaços de distingir els indicis dels dos diferents tipus d'aigua en l'atmosfera de Mart: aigua pesant i aigua semipesant, en les molècules de la qual un àtom d'hidrogen està desplaçat per l'isòtop deuteri (HDO).








viernes, 6 de marzo de 2015

Descobriment del forat negre més gran i brillant de l'Univers primitiu

Recentment s'ha descobert un quàsar, una massa de matèria accelerada per un forat negre supermassiu que hi ha al seu centre. Fa uns 12.800 milions d'anys, l'univers era il·luminat per un far 420 bilions de vegades més luminós que el Sol i 12.000 milionsde vegades la massa que aquest. El far era l'origen d'un descomunal forat negre. Part de la matèria del quàsar és engolida i una altra escapa en un flux de partícules que es mouen a gairebé la velocitat de la llum. Aquest procés produeix una potent llum que converteix als quàsars en els objectes més lluminosos de l'univers. Fins ara es coneixen 40 amb més de 12.700 milions d'anys. 

"Aquest quàsar és únic, com si fos el far més potent en l'Univers llunyà, la seva llum ens ajudarà a explorar millor l'Univers actual", ha dit Xue-Bing Wu, astrònom de la Universitat de Pekín (Xina) i co descobridor de l'objecte.


La troballa és important per entendre l'origen de les galàxies, incloses aquestes en les quals es donen condicions necessàries per a la vida, com la Via Làctia. Es pensa que totes tenen un gran forat negre al seu centre i també que en els seus orígens van poder albergar unquàsar actiu com el descobert en l'actual estudi, publicat avui en la revista Nature.




jueves, 5 de marzo de 2015

Benvinguda!


En aquest blog sobre l’univers, parlarem sobre els misteris que aquest amaga. Recorrerem des de les estrelles fins a les grans galaxies, passant per els planetes i les nebuloses. El coneixement sobre l’univers és escàs, però cert és que està en contant desenvolupament. Aquí anirem informant-vos sobre les notícies més actuals de tots els àmbits que es refereixen a l’univers, ajudant-nos d’empreses com la NASA i constants publicacions de la ISS (International Space Station).

"The study of the universe is a journey to self discovery." Carl Sagan