Avui, el satèl•lit de la
Terra està 18 vegades més lluny que quan es va formar, fa 4.500 milions d'anys.
Sense la Lluna, el nostre planeta seria impossible de conèixer. Els mars
amb prou feines tindrien marees, els dies tindrien una altra durada i nosaltres
podríem no estar aquí, segons assenyalen alguns científics que consideren que
la Lluna va ser crítica per a l'inici de la vida al nostre planeta.
Però com ens afecta el seu
allunyament i a quin ritme succeeix?
La Lluna, segons explica la investigadora Margaret Ebunoluwa Aderin-Pocock,
del departament de Ciència i Tecnologia del University College de Londres,
s'està distanciant de la Terra a raó de 3,78 centímetres per any, informa BBC
Món.
I gràcies als allunatges del programa Apol•lo de la NASA que van tenir lloc
entre 1969 i 1972 podem mesurar aquesta distància amb una precisió sorprenent.
En tres de les missions, els astronautes van deixar en el satèl•lit unitats
retrorreflectants repletes de petits miralls.
Des d'aquest moment, els astrònoms han estat llançant rajos làser cap a
elles pera portar un registre exacte d'en quant s'està allunyant. "Enviem
prop de 100 quatretrilions de fotons amb cada pols làser. Si tenim sort, per
cada pols que enviem torna (a la Terra) un fotó", explica Russet
McMilllan, científica de l'observatori astronòmic Apatxe Point Observatory
(APO, per les seves sigles en anglès) situat en la Serra del Sagrament, en Nou
Mèxic, Estats Units.
Per què?
Aquest allunyament es deu al fet que la fricció entre la superfície de la
Terra i l'enorme massa d'aigua que està sobre ella fa que, amb el temps, la
Terra giri una mica més lentament sobre el seu eix. Per cada acció hi ha una
reacció igual i contrària. Aquesta és la tercera llei de Newton. La Terra i la
Lluna estan unides per una sort d'abraçada gravitacional. Llavors, a mesura que
el moviment de la Terra es ralenteix, s'accelera el de la Lluna. I, quan alguna
cosa que està en òrbita s'accelera, aquesta acceleració ho empeny cap a fora.
Efectes
El que la Lluna s'allunyi afecta al nostre planeta de diverses maneres. Per
començar, a mesura que la Terra gira més lentament, els dies es tornen més
llargs. Ja estan tornant-se més llargs a raó de dos mil•lisegons cada cent
anys. D'altra banda, els hiverns seran molt més freds i els estius molt més
càlids. Això pot tenir un efecte devastador sobre la Terra ja que els animals
tendeixen a adaptar-se a un tipus de clima però no a extrems. I si la força de
gravetat de la Lluna es torna més lleu, les marees a la Terra ja no seran tan
marcades. Però, fins i tot sense la Lluna, existirien les marees, encara que
lleus, per l'efecte del Sol.
No obstant això, cap d'aquestes conseqüències hauria de preocupar-nos: els
canvis són massa subtils perquè puguem ser testimonis d'ells. La Lluna mai
s'escaparà de la Terra. Fins i tot, si la Terra continués ralentint-se, girarà
a la mateixa velocitat a la qual orbita la Lluna. En aquest moment, la Terra i
la Lluna arribaran a un equilibri i la Lluna deixaria d'allunyar-se.
Però, molt abans que això ocorri, el Sol s'expandirà fins a convertir-se en
un gegant vermell i s'empassaria en el procés a la Terra i el seu satèl•lit.
Dit això, no fa mancada preocupar-nos, encara falten prop de cinc mil milions
d'anys per a aquesta eventualitat.
